Partitures i lletres



CA FAIT BIEN DIX ANS QUE J’ALLAIS CHARRUER (andro)
Ca fait bien dix ans que j’allais charruer
Ca fait bien dix ans que j’allais charruer

Ca fait bien dix ans que j’allais charruer
Ca fait bien dix ans que j’allais charruer


Je n’pouvais charruer, ni tenir ma charruer

Reviens donc l’yaume, ton père est venu
ta mère qui cherche, tu seras battu

Reviens donc l’yaume, ton père est venu
ta mère qui cherche, tu seras battu


C’EST EN DIX ANS TOUT LE LONG DU BOUÉ

C’est dans dix ans tout le li tout le long
C’est dans dix ans tout le long du boué

C’est dans dix ans tout le li tout le long
C’est dans dix ans tout le long du boué

You qu’t’étais ti qu’t’étais ti dis moé
You qu’t’étais ti à ramasseu du boé

You qu’t’étais ti qu’t’étais ti dis moé
You qu’t’étais ti à ramasseu du boé




DOLORETES (xotis)

Doloretes fes-te el monyo que ton pare ja ha vingut,
t’ha portat una pinteta de la font de la salut.

*A la xúmbala que es carabassa
a la xúmbala que és polissó
a la xúmbala que és xica roja
xica roja com un sol. (es canta després de cada estrofa)

Dolores pinta les mones i sa mare les du al forn
i son pare li contesta "Dolores que bones són".
*A la xúmbala…

Dolores feta una loca de ràbia està vinga el plor
perquè totes tenen nòvio i a d’ella ningú la vol.
*A la xúmbala…

Dolores té mal d’amores no la poden consolar
Dolores no t’acalores tots els homes són iguals.
*A la xúmbala…

ELS FUNERALS DEL PORC

Cel·lebrem els funerals, amb diner i candela
de la mort del nostre porc que és gran meravella,
entre els amics i parents que se’l troben entre dents
sens tenir-ne pensaments si és mascle o femella.

El qui porta el cap de dol dirà a la mestressa
“de que ja s’ha mort tot sol, i això és el que em pesa
que si hagués mort ambk company, en tindríem per tot l’any
sense temor ni afany tallaríem peça.

Ha fet un testament clos, sense cap notari
“si a la taula queda res fiqueu-ho a l’armari
que no fos el cas bordell que vingués el gat borell
que es mengés fins a la pell, si podia entrar-hi!’’

De vianda en queda prou per les Carnestoltes
los deixo tot el meu cos botifarres moltes
també us deixo lo poltruc menjau’s el que jo no puc
procureu viure amb salut després feu-me absoltes

(Aquesta estrofa no la fem:
Un Passa-tequies cantem, són per los enterros
sabem cert que el porc difunt ha mort amb dos ferros
el ganxo i el ganivet això si que és dit pel cert
i penso quedar-ne net dintre de dos mesos)

Del que jo us vul avisar n’és cosa molt certa
del menjar no en feu abús del meu sang i fetge
peruqè us en faria mal el ventre com un tabal
si de mi no en feu cabal ja en fareu del metge!

Del que jo us vull avisar en aquesta vida
que de tot lo del meu cos en prengueu la mida
i de la barra de baix, que d’ella no en facin cas
fins que un altre porc ben gras ben arribat sia


EN GRENADA (rondèu a dus)

En Grenada i a nau pins
Vòli véder, vòli anar
Véder lo pin com tan verdeja
Vòli véder, vòli anar,
Véder lo pin a verdejar.

E d’un brincotet a l’aut,
L’esquirolet qu’esquirolèja
E d’un brincotet a l’aut,
L’esquirolet que hè lo saut

Segueish dab uèit, sèt, shèis, cinc, tres, dus, un



IEU N’AI CINC SÒUS (bourée a tres temps)

Iu n’ai cinc sous ma mio na que catre
cumo farem can nus maridarem (x2)
Nus cumprarem ün tupi ün escudelo
ün cülleru mantsarem tutses dus (x2)

Al tur, al tur, al tur de la plancado
al tur, al tur, quenquero n’est pas tsun (x2)
Can sera tsun n’embrrarem la porto
can sera tsun ne’m farem tuts l’amur (x2)

Si iu vulioi cagar dedens mas bragos
si iu vuliol degün m’empatsarió (x2)
Lu cül es mieu las bragos son pagados
per cunsequent podi cagar dedens (x2)

Se cantatz pas mus amis iu m’arresti
se cantatz pas iu me’n vau arrestar




JOAN DEL RIU (cercle circassià)

Joan del riu n'es arribat amb un pot de confitura,
Joan del riu n'es arribat amb un pot de raimat.
N'ha portat un violon per fer ballar les minyones,
n'ha portat un violon per fer ballar tot el mon.
Joan del riu n'es arribat amb una carga de munines,
Joan del riu n'es arribar amb una carga d'escarbats.
N'ha portat un violon ...
N'ha portat un violon ...
Joan del riu n'es arribat amb una bota de vi ranci,
Joan del riu n'es arribat amb una bota de moscat.
N'ha portat un violon ...
N'ha portat un violon ...
Joan del riu n'es arribat amb un pot de confitura,
Joan del riu n'es arribat amb un pot de raimat.
N'ha portat un violon ...
N'ha portat un violon ...



JOTA BELLVEURE (jota mallorquina)
En ésser davant es pont (bis)
voldria tornar a Bellveure
i vós que fóssiu sa font
allà on jo he de beure.

Voldria tornar a Bellveure (bis)
*La la …

Vull ser corda d’aquest pou (bis)
o tornar-me corriola
per conversar amb vós quan sou
a treure aigo tota sola

Voldria ser corriola (bis)
*la la la…

Voldria que fóssiu lladre (bis)
perquè em robàssiu s’amor
que du tanta vermellor
com una flor de baladre

Voldria que fóssiu lladre (bis)
*la la la…

Voldria tornar coloma (bis)
es tres mesos de s’estiu
què saps on faria es niu?
a damunt de qualsevol branca

A damunt qualsevol branca (bis)
*la la…

JOTA DES COLLIR OLIVES (jota mallorquina)
Vaig anar a collir olives
a n’es poble d’Orient
i no vaig menjar calent
per això és que m’he amagrida.

A sa Rota hi tenc un pi
que fa albercocs i cireres
i sindries i meloneres
al·lota que hi vols venir?



LA CIRERETA (pas doble)

*Deixa’m que et besi nineta
la cirereta, de ta boqueta
jo més petons t’en faria
que flors tindria cap cirerer.

Quant la nit de Sant Joan és arribada
no hi ha noia que no estigui enamorada
si hi ha un jove que la vol
és per dir-li a n’ella sol:
t’ompliria de petons i d’abraçades.

*Deixa’m que et besi nineta…

Un petò no va mai sol si va de veres
per ‘xo diuen que els petons i les cireres
després d’un en venen molts
noia noia si no vols
noia si no vols pols no vagis a l’era

*Deixa’m que et besi nineta…

LA DAMA D’ARAGÓ (vals 8 temps)

A Aragó n’hi ha una dama
que és bonica com un sol
té la caballera rossa
li arriba fins els talons

*Ai adéu Anna Maria
robadora de l’amor
ai amorós

Sa mare la pentinava
amb una pinteta d’or
sa germana els hi trenava
els cabells de dos en dos

*Ai déu…

Cada cabell una perla
cada perla un anell d’or
cada anell d’or una cinta
que li volta tot el cos

*Ai adéu…

Passador que li posava
una rosa amb nou colors
son germà se la mirava
amb un ull tot amorós

*Ai adéu…

No fóssim germans Maria
ens casaríem tots dos
però com que som germans propis
jo et buscaré un casador

*Ai adéu…

Ja la porta a la fira
a la fira de Líó
de tants anells com li compra
li cauen del mocador

*Ai adéu…

I qui és aquesta dama
que llença tal resplendor
filla n’és del rei de França
germana del d’Aragó

*Ai adéu…

I així ens ho cantava
un trobador de Lió
que ens explicava la història
de la dama D’Aragó

*Ai adéu…

LA GATA I EL BELITRE (chapeloise)

De la gata i el Belitre jo us diré el què ha passat
s’ha perdut alguna cosa no sé qui l’haurà trobat
si serà el gos o bé el gat, a la nyigo nyigo nyigo
si serà el gos o bé el gat, aquell qui l’haurá trobat

Ja en respon una velleta: “penso que haurà estat el ca,
jo la gata no l’he vista ni sentida miolar”
que si la puc atrapar, a la nyigo nyigo nyigo
que si la puc atrapar, que ja me les pagarà.

*La la la lara la la lara la la la la la la
La la la lara la la lara la la la la la la
Lara la la la la la, lara la la la la la la
Lara la la la la la, lara la la la la la la

Dones bé estareu contentes ara que el ca se n’ha anat
atipareu bé la gata perquè s’engreixi aviat
li donareu pa torrat, a la nyigo nyigo nyigo
li donareu pa torrat, amb all i oli ben sucat

Faci fred o plogui o nevi a defora em fan anar
faci fred o plogui o nevi a defora em fan anar
sense llit sense sopar, a la nyigo, nyigo, nyigo
sense llit sense sopar, mal ofici és el ser ca

*La la la…

Som anat a la perera som estat afortunat
som menjat sinó una pera, m’hi han ben codolejat
diuen que em volen matar, a la nyigo nyigo nyigo
diuen que em volen matar, mal ofici és el ser ca

Ara vé la primavera que regnarà la guineu
ara vé la primavera que regnarà la guineu
i alhesores bé ho veureu, a la nyigo nyigo nyigo
i alhesores bé ho veureu, els gossos si en tenen preu

*La la…

De la gata…


L’AMO DE SON CARABASSA (fandango menorquí)
L'amo de Son Carabassa
diu que sap molt de nedar
i un dia el varen trobar
anegat dins una bassa.

*laralalarala...

Marieta, quan escuris,
no tiris s'aigo as carrer,
que banyaràs sa guitarra
d'aquest pobre mariner.

*
Dalt sa muntanya més alta
hi ha un romaní florit,
i a les dotze de sa nit
hi ha un rossinyol qui canta.

*

Sa darrera i no en cant més,
sa darrera i no en cant d'altra;
perdonau-me, cavallers,
si he comès alguna falta.

*



LA RAMONA I EN TONET (masurca)

Un fadrí i una minyona, que en viuen al poble sec,
la minyona es diu ramona, i el fadrí es diu Antonet.
Són dos tipus de presència que en viuen enemorats,
i amb el temps ha que festegen ja en podrien ser casats, si.

Els diumenges a la tarda quan la calor apreta un xic,
se'n van a prendre la fresca per allà els vols de Montjuic
un dia se'ls va fer vespre, i a dintre d'un bardissar,
com que els joves no s'hi veien ja s'hi varen enganxar, si.

I la Ramona cridava, ja en cridava sospirant,
- Tonet treu-me aquesta punxa, aquesta punxa del davant!
I el pobre Tonet corria, sens perdre temps,
li'n va treure aquella punxa tot estrenyent les dents, si!

I la mare de la noia, ja en plorava pels veïns.
- Maleit sigui la punxa que em fa por la tindrà a dins!
I les veïnes li deien: - Ui d'això no en facis cas!
Que si la té a dintre, ja li sortirà, si!

Si jugaven amb les bitlles, la Ramona i en Tonet
la Ramona està empipada, perquè no tira de dret
i en Tonet com era sèrio, tot seguit s’hi va “codrar)
li’n va fer-ne tres de punyo, amb el ribot a la mà.

Un fadrí i una minyona, que en viuen al poble sec,
la minyona es diu Ramona i el fadrí es diu en Tonet
I per més que la gent digui no hi ha res de nou,
la Ramona sempre es queixa que la punta ja li cou, si!


LILIANO MOME (trad. búlgara)

Liliano mome, liliano
ia stani rano prizori
ia stani rano prizori
i libeto si pregarni x2

*Larala…

Ne e izliazla Lilianoa
nai e izliazla maikai
nia e izliazla maika i
i si na Georgi du mashe x2

*Larala…

Idi si Georgi idisi
Liliana bolna legnala
Liliana bolna legnala
i i ne moje da stane x2

*Larala…

Nedei go laga mama ma
az sam si Georgi liubila
az sam si Georgi liubila
ia ça nego shte soejenia

*larala…

MALAGUENYA DE BARXETA



MARIETA CISTELLERA (sardana curta)

Mary iujuuuu!
Nena arremanga’t que ja vé el lleter!

Marieta cistellera tu que en saps de fer cistells
me’n faràs una panera per anar a collir clavells (bis)

*Tralara… (bis)

Una rosa en tinc en l’aigua i un clavell en tinc en fresc
els guardo per sant Antoni que és el sant del meu promès (bis)

*Tralara… (bis)

Els diners i els collons són per les ocasions!

*Tralara… (bis)

A la taula i al llit s’hi ha d’anar al primer crit!

*Tralara… (bis)

Prisca!


TANTES D’HE FESTEJADES (vals-jota)
Tantes n'he festejades,
Tantes m'han dit que no,
Llevat la pobra Pepa,
Que em porta afició.

*Fortuna i bona estrella,
Que afortunat só jo!.

Si ella afició em porta,
Prou més n'hi porto jo.
I prou la portaria
Al fondo del meu cor.
*Fortuna...

Un dia, cap al vespre,
Me'n determino jo
D'anar a passar la vetlla
A casa la Pepó.
*Fortuna...

Ja n'hi truco a la porta;
-Obre i no tinguis por!
Parlarem una estona,
Parlarem del nostre amor,

Direm paraules Dolces
Que flamin nostres cors!
Son pare s'ho escolta;:
Ja en baixa amb un bastó.
*Fortuna...

Li venta garrotada
Part davall es gipó.
-Ai, pare, el meu bon pare,
Per què em feu tot això?
*Fortuna...

-No en tastaràs més Pepa,
Coca ni panellò,
Ni tampoc tu, Francisco,
Garnatxa del racó.
Ni tampoc tu Francisco, garnatxa del racó
*Fortuna...